Parlem de tú, Hablamos de ti
PARLEM DE TU
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.
Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències.
HABLAMOS DE TI
Hablamos de ti, pero no con pena.
Sencillamente hablamos de ti, de como
nos dejaste, del sufrimiento lentísimo
que fue consumiéndote, de tus
cosas hablamos y también de tus gustos,
de lo que querías y de lo que no querías,
de lo que hacías y decías y sentías,
de ti hablamos, pero no con pena.
Y poco a poco te volverás tan nuestra
que no hará falta ni que hablemos de ti
para recordarte, poco a poco serás
un gesto, una palabra, un gusto, una mirada
que fluye sin decirlo ni pensarlo.
que no hará falta ni que hablemos de ti
para recordarte, poco a poco serás
un gesto, una palabra, un gusto, una mirada
que fluye sin decirlo ni pensarlo.
am_zoo dijo
Els poemes de "La Fàbrica" m'encanten. No fa molt s'ha publicat en edició de butxaca la seua poesia completa.
Martí i Pol i V. A. Estellés són els meus poetes favortits.
...............................................
Llibres de meravelles (Vicent Andrés Estellés)
Les paraules inconcients
que una tendresa et va dictar,
on són? De vegades les dius,
i les dius amb malenconia.
Vares crear una família.
Tenies un desig de pàtria,
no era sols desig d’un cos.
Una voluntat fundadora,
una intensa civilitat
instaurares en el principi:
un veïnat, un pis humil,
la taula a punt, el llit a punt.
Ara veus com creixen els fills,
i se t’imposa una consciència,
la paraula greu i precisa,
sentiment de comunitat.
Aquest no és un text didàctic:
és, més bé, un poema d’amor,
el poema del teu amor,
el poema de tot l’amor.
El veïnat i la ciutat
i la casa i els fills creixen,
el jornal diari que et guanyes.
No cantes, ara. No cal; no cal.
Des de la terrassa, contemples
avingudes, la ciutat,
el curs lent, prestigiós, del riu.
A l’altra banda veus la mar.
31 Julio 2008 | 02:14 PM